07/06/2019 Pere Antoni Pons Última Hora

El documental Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes és una mirada tan rigorosa com severa als efectes que ha tengut el turisme de masses sobre la realitat –natural, econòmica, humana, ètica, política– de les Balears. Tothom qui estigui interessat en veure’l, i no l’hagi vist ja a les projeccions del Cine Ciutat o les emissions d’IB3, ara el té gratis i disponible a YouTube i a Vimeo.

Didàctic i entenedor, i fet a partir de testimonis de persones que coneixen tan bé el tema Com Joan Buades, Ivan Murray Mas i Celestí Alomar, el documental comença explicant els orígens, no gens innocents, de la indústria turística. Corrien els anys 50, Espanya estava econòmicament feta pols i, a instàncies dels EUA i del Banc Mundial, el franquisme va lliurar algunes «regions» espanyoles a l’explotació turística. Explica Buades que el turisme va ser una prioritat perquè era la millor manera de fer negoci «sense haver d’invertit ni un duro en la formació dels treballadors». Va ser aleshores que Mallorca –i Eivissa– varen convertir-se en mines per ser explotades sense contemplacions: la comparació minera és tenebrosa i exacta.

Diu Alomar que les mateixes condicions per muntar un negoci similar al de les Balears es donaven en altres illes de la Mediterrània, com Sardenya o Còrsega, però que aquelles illes se salvaren de la depredació provocada pel turisme de masses perquè «la gent podia exercir un control democràtic» sobre el que succeïa, a diferència del que va passar aquí, on la connivència entre el poder franquista –violent i immoral– i unes poques famílies, l’encara avui aristocràcia turística del país, s’ho varen manegar tot a còpia d’egoisme i cobdícia sense escrúpols. Allò va ser només el principi, és clar. I això que ara vivim comença a assemblar-se, inquietantment, a un cert final.

Una virtut del documental és la manera tan clara com explica –imatges, xifres, gràfics, testimonis i comparatives– com Mallorca i Eivissa estan sotmeses a unes dinàmiques de construcció urbanística i destrucció natural, de pressió demogràfica, de consum d’energia i aigua, de generació de residus, de vaivé d’avions i de creuers, d’invasió i espoli de l’espai públic (i del privat), que fa dècades que són insostenibles. I malgrat tot, continuam igual, cofois i suïcides.

Tot inclòs, sí: sol, platja, festa i destrucció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *